Ajuntament de Castellfort

Paratge Natural Municipal Rambla Sellumbres

Galeria fotogràfica:

DESCRIPCIÓ: http://www.castellfort.es/es/page/paraje-natural-municipal-rambla-celumbres

El PNM Rambla Celumbres presenta un elevat interés natural, acreditant elevats valors per a convertir-se en una àrea d'interés per a la conservació. L'àmbit del paratge ja compte des de fa més una dècada amb la declaració de figures que fomenten la seua protecció. En concret forma part d'una zona de Especial protecció per a les aus (ZEPA) i d'un lloc d'importància comunitària (LIC). Al ser ZEPA, segons establix la Directiva 92/43, Directiva Hàbitats, este espai ja forma part de la Xarxa Natura 2000. La característica més rellevant d'este espai pertanyent a la Xarxa Natura 2000 és la seua gran qualitat paisatgista, en la que destaquen els múltiples barrancs On, en boscos mixtos, troben refugi espècies singulars en el Mediterrani, pròpies de la regió eurosiberiana. Alternant amb els barrancs, destaquen els erms amb savines pròpies del Mestrat. Conté més del 15% de l'hàbitat "Erinaceo-Anthyllidetum montanae". És, a més, una de les dos Zones de reproducció de la Milotxa a la Comunitat Valenciana. Els tipus d'hàbitats d'interés comunitari amb major representació en la zona són els boscos de Quercus ilex (codi Natura 2000 9340), les rouredes de Quercus faginea (codi Natura 2000 9240) i els bruguerars oromediterráneos endèmics amb argilaga (codi Natura 2000 4090).

Rambla Celumbres Vessant d'orientació este de la muntanya Bovalar de Castellfort (CS-19) vista des del Mas de Falcó.

FLORA ENDÈMICA O AMENAÇADA

En la taula següent es relacionen les espècies vegetals existents en el paratge arreplegues en l'Orde de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, sobre protecció d'espècies endèmiques o amenaçades.

Nom Científic

Nom Valencià

Nom Castellà

Estat legal

Ilex Aquifolium

 

 

Categoria UICN · Vulnerable Orde de protecció d'espècies de flora Annex I

Quercus faginea

 

 

Orde de protecció d'espècies de flora Annex III

Quercus ilex Rotundifolia

 

 

Orde de protecció d'espècies de flora Annex III

Teucrium expassum

Va estafar mascle

Poliol mascle

Orde de protecció d'espècies de flora Annex III

Thymus Vulgaris

Timó

 

Orde de protecció d'espècies de flora Annex III

Thymus Vulgaris Vulgaris

 

 

Orde de protecció d'espècies de flora Annex III

Taula 1. Espècies de flora regulades per l'Orde 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, presents en el paratge. Segons figura en l'Orde de 20 de desembre de 1985, les espècies incloses en l'annex I estan protegides en tot el territori de la Comunitat Valenciana. Esta Protecció implica la prohibició de la recol·lecció, la tala i Desarrelament d'estes plantes, així com la utilització de les seues parts i llavors i la seua comercialització. Per a les espècies incloses en l'annex II es requerix autorització per a la recol·lecció, la tala i desarrelament, així com per a la utilització de parts o llavors d'estes plantes. En el cas de les espècies vegetals arreplegues en l'annex III la protecció és quelcom menor, quedant sotmesa a autorització prèvia la tala o desarrelament, encara que no la sega o arreplega de parts o llavors.

ESPÈCIE

SUBESPÈCIE

FAMÍLIA

NOM COMÚ

UICN

Leucanthemum maestracense

-

Compositae

Margarita

LRlc

Linària rep-nos

Blanca

Scrophulariaceae

Boca de dragó blanca

LRlc

Sideritis spinulosa

subsubspinosa

Labiatae

Cua de gat

LRnt

Thymus godayanus

-

Labiatae

Serpoll, serpoll mascle

LRlc

Thymus Vulgaris

Aestivus

Labiatae

Timó bord

LRlc

Taula 2. Espècies de flora vascular quasi endèmiques de la Comunitat Valenciana amb presència en l'àmbit de Estudi.

LOCALITZACIÓ I VIES DE COMUNICACIÓ

Està situat en la unió dels termes municipals de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella. A escala general, els límits del paratge són els següents: - Al Nord: la delimitació del paratge coincidix aproximadament amb els límits dels termes municipals de Portell de Morella i Castellfort, en la seua confluència amb el terme municipal de Cinctorres. No obstant això, s'inclou una porció del terme municipal de Cinctorres que correspon a la Muntanya d'Utilitat Pública Celumbres (CS-25). - A l'Est: en la part més meridional el límit se situa en la partida dels Comets, incloent part de la vessant d'exposició oest que desaigua en el Barranc dels Avellaners. D'altra banda, en la part central, el límit del paratge discorre pròxim al llit del Barranc del Molar, i, finalment en la part septentrional, el límit del paratje és en gran part coincident amb el Barranco de la Rambleta. - Al Sud: el límit arriba fins la partida de Serra Simona. - A l'Oest: el límit se situa en les vessants d'exposició este, que desaiguen a la Rambla Celumbres. L'altitud a què se situa el dit límit oscil·la entre els 950 i els 1.120 m d'altitud sobre el nivell del mar. En relació a les vies de comunicació, la principal via que conté el paratge és la carretera Castellfort-Cinctorres (CV-124), que travessa la muntanya Mes de Falcó De nord a sud prop del límit d'esta muntanya amb el Bovalar de Castellfort (CS-19). Esta carretera constituïx l'entrada més important al paratge des dels cascos Urbans de Castellfort i Cinctorres. Des de la mateixa ixen diversos camins que permeten l'accés a pràcticament tot el paratge. Des del nucli urbà de Portell de Morella es pot accedir a la part occidental del paratge, a les muntanyes Pinaret (CS-35), Sierra Simona (CS-22) i la part meridional de la muntanya Rambla Celumbres (CS-36).

ACTIVITATS

Quant a la pràctica del senderisme, en el paratge es troben la senda PRCV-308 i el senda PR-CV-332. El PR-CV-308 és un senda homologada que unix la població de Castellfort amb el Mas d´En Costa, de Cinctorres. En el seu recorregut travessa la muntanya Mes de Falcó pel Cordell de Plañol o Mes de Roig. Per la seua banda, la senda PR-CV-332 és un senda de xicotet recorregut que travessa les muntanyes Rambla Celumbres i Sierra Simona en el seu itinerari des de Portell de Morella a Castellfort. A més, hi ha una sèrie de sendes vinents al paratge que discorren pel terme municipal de Cinctorres. Estos són el SL-V-33, SL-V34, SL-V35, SL-V36, que junts sumen una longitud total de recorregut de 37 km.

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I ETNOLÒGIC

Jaciments arqueològics Mes de Falcó (Castellfort). Jaciment de l'època medieval, situat entre els segles VIII i XIII, en el que s'han trobat fragments ceràmics dispersos altmedievals. Presenta mal estat de conservació. Fossar dels Moros (Cinctorres). Ruïnes d'una fortificació medieval datada dels segles XII-XIII. Estrictament es denomina Fossar dels Moros a una gran roca vertical, separada de la paret que resulta pràcticament inaccessible; entre les dos hi ha un estret pas denominat "Els Portalets". La fortificació està situada als peus d'esta roca, en una terrassa elevada únicament accessible pels dos costats. Estos dos accessos es van tallar alçant sengles murs, dels quals en el del sud-oest hi havia una porta que pot identificar-se per dos escalons tallats en la roca. El parament dels murs és de pedra travada amb morter de calç. Les construccions millor conservades es troben en la part nord-est. En la part baixa es veu una construcció de planta rectangular amb murs de 90 cm de grossor, que pot identificar-se com un aljub. En la part superior hi ha una construcció de majors dimensions i planta també rectangular, que conserva restes del lluït interior pintat de roig. Més amunt existia un altre mur poc visible que tallava l'accés nord-est. En la zona central, sobre la vessant inclinada, hi ha un muntó de pedres que possiblement siguen de les ruïnes de les vivendes. Per les restes conservades pareix una fortificació de baixa època islàmica, possiblement dels segles XII i XIII. Es destaca la presència de ceràmiques califales, ceràmica comuna i trossos de teula que confirmen la utilització d'este material ceràmic en la construcció. Este jaciment presenta mal estat de conservació i perill moderat a causa del possible espoli. Costa de l´Albardó (Cinctorres). Ruïnes d'una fortificació medieval datada dels segles XI-XIII Des d'este jaciment es veuen el del Maset de Cristóbal del Sombrerer i el del Fossar dels Moros. Es dóna una primera fase d'ocupació. El parament dels murs és de pedra travada amb morter de calç. En la part inferior es conserva sobre un ressalt de la roca, una muralla que tanca l'accés. En la cima hi ha un llarg mur que dibuixa una construcció rectangular. En el vessant es distingixen alguns murs més, pertanyents a diferents construccions. Els fragments ceràmics trobats presenten bases planes, estries en el coll, anses torçudes i algunes estan pintades. Este jaciment presenta mal estat de conservació, encara que el perill a què està sotmés es considera mínim. Turó de la Barcella (Portell de Morella). Es tracta d'un xicotet assentament adscrit a l'Edat del Bronze, II mil·lenni aC. Està localitzat en una molt bona situació geogràfica, en una terrassa que penja sobre la Rambla Celumbres, en el marge esquerre del congost format per la Roca Roja i la Roca Terrosa. Conserva restes de possibles estructures arquitectòniques, molt arrasades per la forta erosió. A pesar de les seues reduïdes dimensions, té una notable quantitat de material ceràmic no tornejat, destacant les decoracions plàstiques amb cordons digitats, incisos i impresos. També ha proporcionat un conjunt lític i diverses peces retocades. Este jaciment presenta mal estat de conservació i risc d'erosió. Abric del Turó de la Barcella (Portell de Morella).Es tracta de jaciment d'art rupestre corresponent al Neolític (VII mil·lenni aC). Les pintures es localitzen en un abric de boca quasi circular d'uns 4 metres d'altura i una profunditat d'aproximadament 6 metres. El sòl té una forta pendent cap a l'exterior, la qual cosa no ha permés la conservació del sediment. Al costat de l'entrada, en la paret esquerra, apareix un xicotet conjunt pintat en el qual es poden apreciar dos alineacions paral·leles horitzontals de punts, com si anessen digitacions, formades per 8 elements cada una, amb una longitud total d'uns 10 centímetres. Un poc més lluny (15 centímetres) hi ha dos digitacions. L'estat de conservació del jaciment és bo i no es considera que estiga sotmés a perills que ho puguen alterar. Béns etnològics Comptem amb les construccions de pedra en sec que han modelat el paisatge de la zona i en el propi paratge podem veure bona mostra d'elles: casetes, parets mitgeres, ...

ALLOTJAMENT

En el mateix Paratge hi ha la possibilitat de pernoctar en el Refugi forestal Mes de Falque ubicat en la muntanya homònima. L'accés al refugi resulta senzill, Perquè està senyalitzat des de la carretera CV-124, Castellfort-Cinctorres. Es tracta d'un refugi situat en una zona plana i elevada amb capacitat per a 30-40 persones. En la part exterior del refugi hi ha 5 paelleros preparats que poden ser utilitzats independentment de la casa. Es ressenya la proximitat del refugi al PR-CV-308, situat a uns 500a l'oest del mateix.

Rambla Celumbres

La gestió del mateix va a càrrec de l´Ajuntament de Castellfort, per a reservar fer sol·licitud a l´Ajuntament de Castellort; 964 445781 i en la web: http://www.castellfort.es/

Imatges: 
parage natural 1.jpg
parage natural.jpg
rambla-celumbres-1.jpg
rambla-celumbres-2.jpg
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal